Treball de recerca
El treball de recerca és un treball d’investigació que ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat. Té una durada d’unes 70 hores i representa el 10 % de la qualificació final del Batxillerat, per la qual cosa convé dedicar-hi atenció, esforç i exigència. El treball pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinar. Està dirigit per un professor-tutor i es presenta per escrit i oralment. S’avalua tenint en compte l’actuació durant la realització del treball, l’informe escrit i la presentació oral.
El treball de recerca ha de ser una investigació original, en el sentit que sigui el resultat d’una veritable recerca de l’alumne i no pas una mera exposició d’una recerca feta per un altre investigador sobre la qual l’alumne s’ha documentat en un primer estadi del treball.
La memòria escrita no ha de tenir faltes d’ortografia. Per tal d’evitar-ho cal utilitzar els correctors ortogràfics i repasar el text abans del seu lliurament. Aquesta darrera és una tasca que ha de portar a terme l’alumne i no pas el tutor.
Etapes del treball de recerca
Tria i delimitació del tema, fixació de l’objectiu o hipòtesi de partida i elaboració de l’esquema provisional del contingut.
Planificació de la recerca. Especificació de les activitats previstes, dels recursos, dels materials, dels mètodes o tècniques que s’hi utilitzaran, d’acord amb les característiques del treball (d’observació i/o d’experimentació).
Documentació i activitats de camp. Consecució de documents (llibres, revistes, CD-ROM, Internet, etc.) sobre el tema i extracció d’informació i realitzacio d’activitats de camp per obtenir dades a partir de l’experimentació o de l’observació directa.
Anàlisi i interpretació de les dades, i extracció de conclusions que confirmin o desmenteixin la hipòtesi o les previsions fetes sobre la qüestió estudiada.
Redacció de la memòria escrita. Elaboració d’un document escrit, degudament estructurat, sense faltes d’ortogrfia, que reculli i reflecteixi tota la recerca.
Exposició oral. Presentació del procés i resultats de la recerca davant un tribunal de professors, els quals avaluaran tota la feina feta.
TRIA I DELIMITACIÓ DEL TEMA
És bo que triem un tema que ens interessi personalment. Així, l’hauríem de trobar entre les nostres aficions o interessos personals, i hauria d’estar relacionat amb les activitats, els estudis o la carrera que pensem fer després del Batxillerat També és recomanable que el tema tingui relació amb la modalitat de Batxillerat que estem cursant.
És important que del tema ja en tinguem certs coneixements, cosa que ens facilitarà la recerca. Del tema elegit, ens hem de centrar en una qüestió o problema que volem acabar d’aclarir, conèixer, comprendre o explicar. És fonamental assegurar-nos que podrem tirar endavant la recerca, que tindrem a la nostra disposició la documentació o la informació necessària, l’equipament, els recursos, les eines i els materials adequats.
PLANIFICACIÓ DE LA RECERCA
És a dir, haurem de detallar les accions, les observacions o els experiments que hem de dur a terme, els recursos i el material que necessitarem, els mètodes que farem servir, la bibliografia que consultarem, etc. Sempre haurem de tenir en compte el temps de què disposem i com el distribuïm.
DOCUMENTACIÓ I ACTIVITATS DE CAMP
És indispensable aconseguir informació -i organitzar-la- sobre el tema escollit, tant per acabar de concretar-lo com per desenvolupar-lo; de qualsevol tema i de qualsevol matèria, existeixen fonts o documents (llibres, revistes, CD-ROM, etc.) que ens poden aportar informació. També es pot cercar informació a Internet mitjançant els diferents motors de recerca a fi d’aconseguir consultar i utilitzar materials textuals, gràfics i audiovisuals inclosos en les nombroses pàgines actives a la Web mundial. Tanmateix, no tota la informació que hi ha a la xarxa és útil: s’ha de veure si l’autor o la font ens ofereixen prou garanties per a la nostra recerca. De tota manera, no ens limitarem a la cerca bibliogràfica, sinó que haurem d’obtenir informació i dades mitjançant activitats de camp: observant directament i mesurant, entrevistant o enquestant persones, classificant, definint o descrivint fets fenòmens, objectes o bé fent experiments.
ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE LES DADES
És a dir, haurem d’identificar allò que és més significatiu, haurem de trobar les possibles relacions o regularitat que manifesten les dades, haurem de comprovar si mostren algun tipus d’evolució i si aquesta evolució coincideix amb algun altre factor estudiat.
Analitzades les dades, caldrà fer-ne la interpretació, és a dir, considerar si són prou significatives i si permeten d’extreure’n conclusions que confirmin, modifiquin o desmenteixin la nostra hipòtesi de partida. De vegades, les dades no permeten que arribem a cap conclusió ni a uns resultats gaire significatius. Haurem d’acceptar de bon grat aquest fet, que, això no obstant, ens indica que hauríem d’haver orientat la recerca cap a una altra direcció.
L’elaboració de les conclusions exigeix una bona dosi de prudència i de rigor. A les conclusions hem d’explicar els resultats a què hem arribat, si coincideixen amb les nostres previsions o hipòtesi, o bé si, contràriament, les dades mostren un resultat diferent del que esperàvem. Tant en un cas com en l’altre, caldrà cenyir-nos als resultats de la nostra recerca, perquè fer generalitzacions sobre fets o fenòmens diferents dels estudiats constitueixen una manca de rigor per part de l’investigador.
REDACCIÓ DE LA MEMÒRIA ESCRITA
Consisteix en un document amb una estructura i una presentació formal preestablertes, que ha de reflectir tota la nostra recerca sobre el tema escollit. L’esquema que n’havíem fet i la informació que havíem obtingut i organitzat examinant diversos documents, ens ajudaran també a establir la memòria.
És difícil de fixar l’extensió ideal de la memòria escrita, perquè hi ha treballs amb diversos graus de dificultat i sobre temes molt variats. Això no obstant, i tenint en compte les limitacions de temps, se sol establir una llargada orientativa al voltant de 40/50 fulls A4, sense comptar-hi els possibles annexos. Tanmateix, una memòria molt extensa no sempre equival a un bon treball: de vegades és un simple recull d’informacións extretes de llibres o revistes, sense activitats de camp ni d’anàlisi o d’interpretació.
EXPOSICIÓ ORAL
S'han de presentar de manera sintètica i estructurada el procés i els resultats de la recerca: la tria del tema, la hipòtesi de partida, la metodologia utilitzada, les activitats realitzades, les dificultats que ha calgut superar, els resultats obtinguts, etc. Aquesta exposició oral, d’una durada màxima de 30 minuts, s’ha de fer davant un tribunal format generalment per tres professors (el tutor del treball i dos més) que escoltaran la nostra exposició, ens en podran demanar aclariments i faran l’avaluació de la totalitat de la nostra feina: el procés de recerca, la memòria escrita i l’exposició oral.
Parts de què consta la memòria escrita
La finalitat de la memòria és comunicar, d’una manera organitzada, clara i precisa, els resultats o conclusions a què hem arribat en l’estudi d’un tema, així com la metodologia que hem utilitzat, el procés seguit, els documents consultats i tots els elements que permetin verificar la validesa dels resultats. La memòria escrita, com qualsevol document especialitzat, ha de seguir una estructura, un ordre i unes convencions de presentació que ens ajuden a organitzar i precisar allò que hem de comunicar; inversament, aquestes normes de presentació faciliten als lectors de la memòria la cerca i la comprensió dels diferents grups d’informacions de què consta.
La memòria escrita es compon de diverses parts: unes són obligatòries (les que estan escrites en negreta al quadre següent) i unes altres són facultatives (les que hi estan escrites en rodona).
a. Portada
b. Nota d’agraïments
c. Índex general
d. Índex d’il.lustracions (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc
e. Llista d’abreviacions o de símbols
f. Introducció
g. Cos de la memòria
h. Conclusions
i. Bibliografia i altres fonts documentals (webs, dvd...)
j. Annexos
k. Índex de noms propis
l. Índex temàtic
a. Portada
El treball ha d’incloure una primera pàgina com a portada on hi figuri com a mínim el títol de treball, l’autor del mateix, el nom del tutor del treball i la data de realització.
c. Índex general
Llista que reprodueix i presenta per ordre d’aparició els títols i subtítols (i la numeració que els encapçala) de les diferents parts de la memòria i indica la pàgina on comença cadascuna perquè puguin ser localitzades fàcilment.
Model d’índex general:
ÍNDEX GENERAL
0 INTRODUCCIÓ........................................................................…… .…………….5
1 DOS MODELS DE DIARI..........................................................……………………7
1.1. El diari informatiu...................................................................………………7
1.1.1. Format...................................................................………………7
1.1.2. Disseny i compaginació............................................ …………….10
1.1.3. Estil de redacció....................................................……………….11
1.1.4. Distinció entre informació i opinió..........................… ……………. 13
1.2. El diari sensacionalista.............................................................…………….15
1.2.1. Format...................................................................……………..15
1.2.2. Disseny i compaginació............................................ …………….16
1.2.3. Estil de redacció.....................................................………………17
1.2.4. Distinció entre informació i opinió............................ …………….19
2. PREDOMINI ACTUAL D’UN MODEL MIXT.............................……………………….21
2.1. Combinació dels dos models en la creació del diari popular........……………..21
2.2. Reculada en els models informatiu i sensacionalista...................…………….28
2.3. Influència del mitjans audiovisuals............................................…………….32
3. ADAPTACIÓ DE LA REDACCIÓ AL NOU MODEL ..................………………………..37
3.1. Coneixement del model i preparació dels periodistes.................……………..37
3.2. Les tècniques periodístiques....................................................……………..39
3.2.1. Mètodes de treball..................................................………………39
3.2.2. Selecció de la informació.......................................... …………….42
3.2.3. Gèneres periodístics................................................. …………….44
3.2.4. Disseny i confecció.................................................. …………….47
4. CONCLUSIONS.......................................................................... …………….49
5. BIBLIOGRAFIA.........................................................................…………………51
6. ANNEXOS................................................................................... …………….53
6.1. Glossari bàsic..........................................................................…………….53
6.2. Portades: diaris informatius, sensacionalistes i populars............……………..55
7. ÍNDEX DE NOMS DE PERSONES I DE PERIÒDICS.................………………………59
f. Introducció
És, de fet, la part inicial de la memòria. Té per objecte presentar breument, en tres o quatre pàgines, la motivació del tema elegit i l’objectiu o la hipòtesi de la recerca; precisar els límits del treball tot indicant els aspectes del tema que hem deixat voluntàriament al marge. És fonamental d’exposar-hi la metodologia que hi hem utilitzat, els procediments de documentació, d’observació, d’experimentació, etc.; apuntar els problemes trobats en la recerca, i presentar-ne les etapes que hem seguit. És imprescindible, doncs, redactar la introducció quan ja tenim la memòria pràcticament enllestida.
g. Cos de la memòria
El cos n’és la part fonamental. Constitueix l’exposició de la recerca que hem fet: descriu la metodologia que hem utilitzat, les informacions obtingudes, les explicacions, els arguments, les anàlisis, etc., que hem fet durant tot el procés. Aquesta exposició l’hem d’organitzar per capítols, apartats o subapartats.
El cos de la memòria desemboca en un capítol de conclusions, que ofereix, resumits, els resultats del treball degudament comentats i relacionats amb l’objectiu o hipòtesi exposada en la introducció. En les conclusions també es poden proposar solucions a eventuals problemes detectats, indicar, si és el cas, la possible aplicació pràctica dels coneixements obtinguts o bé assenyalar nous camins per a altres recerques.
Els comentaris o explicacions marginals, les dades complementàries o la referència a un document es resenten en forma de notes fora del text, a peu de pàgina. L’existència d’una nota a peu de pàgina s’indica mitjançant una crida (número en superíndex) col.locada al punt convenient del text. Cada nota va encapçalada pel mateix número de la crida corresponent. S’ha d’evitar un excés innecessari de notes. Com a crida de les notes es pot utilitzar l’asterisc en comptes de números.
j. Conclusions
És la part final de la memòria escrita, la relació clara de les deduccions fetes com a conseqüència de la investigació. En ella es recorda la idea principal del treball (La nostra hipótesis sugería o plantejava... Al llarg del treball s’ha intentat demostrar...). També hauria de contenir un resum del desenvolupament (L’estudi portat a terme revela/ mostra/ explica/ dóna compte de/ fa veure que... D’aquest treball es desprèn que... Aquesta recerca ens ha permès determinar...). I per acabar, es deixa constància dels resultats de la recerca: on ens ha portat, a quines conclusions arribem…
i. Bibliografia
És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que identifiquen tots els documents citats en el text utilitzats per elaborar el treball. Hem d’evitar col.locar-hi documents que no tenen res a veure amb el tema tractat o els que no hem consultat.
Les entrades bibliogràfiques de llibres o monografies han de contenir de cada document les següents informacions, i segons l’ordre i el format que s’indica a continuació:
- COGNOM (en majúscula) i nom (en rodona) de l’autor o autors, o bé NOM DE LA INSTITUCIÓ O ORGANISME (en majúscula) responsable del document si hi consten.
- Títol i subtítol (en cursiva).
- Lloc d’edició (en rodona)
- Editorial o organisme editor (en rodona).
- Data de publicació (en rodona)
Exemple:
CORNELLA, Alfons; RUCABADO, Josep. Les autopistes de la informació. Descripció i impacte. Barcelona: Proa. Columna 1996.
En el cas dels documents que són parts d’una monografia, les entrades bibliogràfiques han de contenir les següents informacions, i segons l’ordre i format que s’indica a continuació:
COGNOM (en majúscula) i nom (en rodona) de l’autor o autors de la part si hi consten. “Títol i subtítol” (entre cometes) de la part.Preposició ‘dins’ (en rodona). Referència completa del llibre o monografia en què és inclosa (amb el títol i subtítol en cursiva). Pàgina o pàgines (en rodona i precedides de l’abreviatura p.) que hi ocupa la part.
Exemple:
TUSON, Jesús. “La història de l’alfabet i la funcionalitat de l’escriptura”, dins VILÀ, Montserrat; FARGAS, Assumpta (coords.). Normativa i ús de la llengua. Barcelona: Graó, 1999, p. 63-70-
En el cas dels documents inclosos en publicacions periòdiques (diaris, revistes, anuaris, butlletins, etc.), les entrades bibliogràfiques han de contenir les següents informacions, i segons l’ordre i format que s’indica a continuació:
COGNOM (en majúscula) i nom (en rodona) de l’autor o autors del document si hi consten. “Títol i subtítol” (entre cometes) del document. Preposició ‘dins’ (en rodona). Títol i subtítol (en cursiva) de la publicació periòdica. Número (en rodona) de la publicació, excepte per als diaris i setmanaris. Data de publicació (en rodona). En el cas dels diaris, se solen presentar numèricament el dia, el mes i l’any. Pàgina o pàgines (en rodona i precedides de l’abreviatura p.) on s’inclou el document.
Exemple:
URETA, J.-Maria. “Salomó i la seguretat Social”, dins El Periódico de Catalunya, 9.2.2000,p. 8
En el cas dels documents que són produccions audiovisuals, informàtiques o bé textos electrònics, les entrades bibliogràfiques han de contenir les següents informacions, i segons l’ordre i format que s’indica a continuació:
COGNOM (en majúscules) i nom (en rodona) de l’autor o autors, o bé NOM DE LA INSTITUCIÓ O ORGANISME (en majúscules) responsable del document si hi consten. Títol i subtítol (en cursiva). Tipus de suport (entre claudàtors i en rodona). Lloc d’edició i editor/s (en rodona); o bé adreça (entre angles i en rodona) en els documents electrònics consultats per Internet. Data d’edició (en rodona); o bé data de consulta (en rodona i entre claudàtors) en els documents consultats per Internet. Durada en minuts (en rodona) dels documents sonors o audiovisuals i, eventualment, indicació de documentació complementària.
Exemples:
Tarraco: viatge a una ciutat romana [CD-ROM]. Barcelona: Barcelona Límit Electrollibres. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. ICE de la Universitat de Barcelona, 1994.
TERMCAT. Neoloteca [en línia]. Disponible a : <http: //www.termcat.es/neoloteca/index.html>
YÁBAR, José Manuel; BOMBÍ, Antoni; AFONSO, Joan Antoni (coords.). Montseny interactiu [CD-ROM].Barcelona: Proa. Universitat Autònoma de Barcelona. Diputació de Barcelona, 1996. Va acompanyat d’un manual de 15 pàgines.
La llista de totes les entrades bibliogràfiques s’ordena alfabèticament, pel cognom de l’autor o pel nom de la institució o organisme responsable i directament pel títol en aquells casos en què no figura la responsabilitat del document.
Convé separar en diferents apartats les fonts utilitzades al treball:
- Llibres i monografies,
- Documents inclosos en publicacions periòdiques,
- Produccions audiovisuals i informàtiques; textos electrònics; programes de ràdio i televisió,
- Obres artístiques: pintura i escultura,
- Fonts orals,
- Etc.
Normes de presentació de la memòria escrita
Pel que fa a la configuració i a la impressió de les pàgines de la memòria escrita, cal:
- Utilitzar fulls en blanc del format A4 vertical, per una cara o bé per totes dues.
- Presentar el text justificat, alineat al marge esquerre i al dret.
- Deixar, a cada pàgina, quatre marges. L'esquerre (exterior si és a dues cares) ha de ser d'uns 3 cm ., espai que permet l'enquadernació o relligat de la memòria, i el dret (interior si és a dues cares), d'un mínim de 2,5 cm . Els marges superior i inferior de la pàgina han de ser almenys de 3 cm .
- Utilitzar, al llarg de tota la memòria, una mateixa família de lletres o caràcters, d'un cos o grandària d'11-12 punts per al text principal.
Les notes a peu de pàgina, els peus d'il.lustracions o gràfics i les citacions presentades en paràgraf a part s'han de distingir del text principal amb un cos de lletres més petit (de 9-10 punts).
- Separar amb una línia en blanc, després de punt i a part, els diferents paràgrafs del text. També es pot prescindir d'aquesta línia en blanc, però aleshores cada nou paràgraf comença amb la primera línia entrada dins el text: després d'haver fet unes cinc pulsacions.
- També s'ha de deixar una línia en blanc abans i després de les citacions textuals presentades fora del text principal. Aquestes citacions, d'altra banda, s'han de presentar sagnades, és a dir, amb un marge esquerre més ampli que el del text principal.
- Deixar, entre les ratlles del text principal, un interlineat d'un espai i mig.
- Paginar o numerar les pàgines correlativament. És recomanable escriure la numeració centrada a la part inferior de la pàgina. Les pàgines en blanc, les que només es reserven per a un títol o les que són ocupades completament per una il.lustració compten com a pàgines, però no han de dur impresa la numeració.
- Corregir el text amb un corrector ortogràfic i repasar-lo abans de la impressió definitiva. El treball s’ha de presentar sense faltes.
Avaluació
L'avaluació del treball de recerca la realitza un tribunal en què, a més del tutor/a, hi haurà dos professors/es.
L'avaluació es farà tenint en compte:
A) L'informe del seguiment del treball realitzat pel tutor/a, relatiu a la realització de les diverses fases i apartats, prèviament acotats, del treball dins dels terminis establerts, la regularitat en el treball, la capacitat d'organització i la iniciativa en la recerca d'informació i obtenció de conclusions.
b) El treball escrit per l'alumne/a i altres materials que pugui aportar. En aquest sentit, es valorarà l'estructuració adequada del treball, la presentació i la correcció de l'expressió, així com la capacitat de síntesi.
c) L'exposició oral del treball i les respostes a les preguntes que es puguin plantejar durant la presentació.
Per superar el treball de recerca cal, com a mínim, aprovar cadascún dels tres apartats.
Seguiment del treball
|
Treball escrit
|
Exposició oral
|
30%
|
50%
|
20%
|
Si el treball no és lliurat dins el termini establert, el tribunal d'avaluació prendrà la decisió oportuna, després d'escoltar les raons presentades pel tutor/a.
