TALLER DE PREMSA: L'ENTREVISTA

                                                                         

1) DEFINICIÓ:
És un diàleg que s'estableix entre dues persones on una d'elles proposa una sèrie de preguntes a l'altra a partir d'un guió previ. Es realitza amb la finalitat que el públic pugui conèixer la informació de la seva persona, de la seva experiència o coneixements.

2) TIPUS D'ENTREVISTA: 
Hi ha dos tipus d'entrevista segons la seva finalitat:

a) Entrevista temàtica: és aquella en què l'entrevistador pretén obtenir informació sobre un tema d'actualitat determinat.

P. Hola Xabier, Creu que el Betis sortirà de la situació en què es troba?
R. Sí, rotundament sí, però li costarà perquè encara no han fitxat un personatge anomenat
tranquil · litat i de cognom estabilitat.

Entrevista a Xabier Azkargorta, entrenador de futbol (El País, 12 de novembre del 2007)

b) Entrevista de personalitat: és aquella en què es pretén conèixer la personalitat o l'ambient que envolta l'entrevistat.

P: Per què no li agrada concedir entrevistes?
R: Perquè no tinc res a dir. No sóc un polític.
P: Però és periodista i empresari. I popular.

Entrevista a Miquel Calçada (El Periódico, 2 de desembre del 2007)


3) INTERLOCUTORS:

Entrevistador:
- És la persona que planteja les preguntes.
- En les entrevistes que van dirigides al públic, l'entrevistador sol obrir amb una breu presentació del
entrevistat.

Entrevistat:
- Persona de prestigi o d'interès públic.
- Respon a les preguntes que l'entrevistador li fa.

4) ESTRUCTURA:

a) Títol: sol ser una frase pronunciada per l'entrevistat que doni idea del contingut del text o d'algun tret destacat del seu caràcter. En ser una cita, les paraules del títol van entre cometes.

b) Lead o entradeta: paràgraf d'introducció o presentació de l'entrevistat (entrevistes temàtiques: per què és un especialista en la matèria / entrevistes de personalitat: esbossa el perfil de l'entrevistat i per què està d'actualitat).

c) Cos: preguntes amb les quals s'obté informació. Excepte ocasionalment en les entrevistes de personalitat, no inclou comentaris del periodista. Pot acabar amb una conclusió o paràgraf final que indica al lector que l'entrevista s'ha acabat (breu resum o frase d'agraïment o comiat).

5) LES PREGUNTES:
- Característiques: han de ser directes, clares i breus.

- Tipus:

a) Preguntes tancades: són aquelles en què s'espera una resposta concreta.
"Vostè fuma?"
"Té fills?"

b) Preguntes obertes: donen respostes llargues, on l'entrevistat pot expressar-se lliurement.
"Quins plans de futur té?"
"Què opina del govern actual?"
c) Preguntes hipotètiques: plantegen situacions suposades.
"Què faria vostè si ...?"

d) Preguntes de sondeig: permeten a l'entrevistador aprofundir en la informació de la resposta anterior.
"Per què?"
"Què va passar després?"

e) Preguntes comentari: es tracta d'una frase inacabada a la qual l'entrevistat respon com si fos una pregunta.
"I el 1936, s'inicia la Guerra Civil ..."

6) FORMES DE TRANSCRIPCIÓ DEL DIÀLEG:
a) Estil directe:
Les paraules de l'entrevistat es reprodueixen de manera exacta entre cometes, o bé distingint les paraules de l'entrevistador de les de l'entrevistat amb tipus de lletra diferents (negreta o blanca) o signes (P per les preguntes, R per les respostes ).

El temps ha demostrat que Auserón ha aconseguit el seu objectiu, algunes de les lletres incloses en Cançons de Ràdio Futura són part de la memòria col · lectiva de qualsevol major de 20 anys [...] "M'he adonat". declara, "que ara em toca a mi aprendre d'aquestes lletres".

b) Estil indirecte:
No es reprodueixen exactament les paraules de l'entrevistat.

Auserón no és aliè a les diferències entre la poesia pura i les lletres per a cançons. Reconeix que, a l'hora d'escriure, el lletrista de rock ha de fugir de la transcendència a la que de vegades li porta la creació poètica.


Exemple d'una entrevista a la secció La Contra, del diari La Vanguardia: entrevista